El rodamón
Duu el rodamón a l'esquena
Un farcell d'il·lusions
I una mirada ben plena
Sempre de nous horitzons.
Agafa segur la ruta
I amb una esperança ardent
La fatiga no l'immuta
Gaudeix de cada moment.
El perquè li fa de guia
Del misteri és bon company
Marxa de pressa i fa via
Per un camí sempre estrany
S'enlaira dalt de la serra
Recorre tota la vall
I s'adorm sobre la terra
Esperant el cant del gall.
Té la lluna per veïna
I el cel fosc per infinit
I una guspira divina
Li batega dintre el pit.
Tanca tranquil la parpella
No tem ni al bosc ni el desert
Puig que el vigila una estrella
Que té foc l'ull obert.
Ai¡ qui pogués sempre viure
De cara el cel i amb la pau
I sentir-se sempre lliure
Dins d'aquest món tan esclau
I fugir de la mentida
I copsar la veritat
I fer més dolça la vida
De qui tenim al costat
I acabar amb la hipocresia
I el corc de la vanitat
I viure la gran follia
De l'amor i l'amistat.
I dur com el rodamón
Un farcell de pau serena
I una mirada ben plena
Sempre de nous horitzons.
Autor(es): Antoni Pardo i Coll,Mari Dolç