Els carrers de Barcelona
com a boca de lleó,
com el pas lent del centpeus,
plens d'escates i gargalls.
Els he vist a mitjanit,
plens d'esquius i esmaperduts,
com dolor de dent de llop,
com murmuris de traïdor.
Tan esparsos com remots,
i tan freds com allunyats,
tan cruels com dormir al ras!
Amb el ulls dels condemnats.
Amb olor de sofregit,
de portal amb fluorescent,
com pastilles per dormir,
com la roba del finat.
Sirenes he vist al moll,
els dofins, rient, fent salts,
les palmeres cap a dalt
quan la llum és eternal.
I he vist lletres d'amor
a les parets i el teu nom,
i les dones fent camí
amb gossets, llepant, contents.
I també el bon temps, he vist,
de tortells, de flors i amors,
i els cafès amb gent d'arreu,
campanes i carillons.
I el teu braç era el meu braç,
i els teus ulls carrers llunyans.
Sardinetes als mercats
i la lluna per sopar.
I una tarda te'n vas anar
-mai no havies de tornar-
quin dolor al banquet del Pi.
La Rosa de Foc per a mi!
Autor(es): Daniel Sesé