El seu món
que se'ns empassa com un llop.
Mira, mira i contempla com els poders d'enlloc
xuclen i juguen amb la mort.
Les boques no parlen
tampoc ningú les escoltaré
I la tele poc hi ajuda
alienadora ens va enganyant.
Com que ningú no parla?
Com que ni tan sols plora?
Com robots ens hem tornat!
El camí està ja marcat!
Vull sentir-te cridar amb mi.
Si ens unim tots d'arreu
Anant pel mateix camí ens farem sentir.
Sents? Cada dia som un més
buscant un món possible
I fer-ne el nostre món.
Ei amic, vine'm a buscar
allà on sempre em podràs trobar.
Ei amic, vine'm a buscar
si és que el món volem canviar.
Ei amic, si em véns a buscar
potser junts podrem somiar.
Escolteu-nos, amos del món:
No us permetem...
Que desfeu els homes.
No us permetem...
Que cremeu els boscos.
No us permetem...
Que partiu planeta en nord i sud!
No us confieu massa perquè algun dia
veureu que l'altre món està arribant.
Escolteu l'aire, guaiteu què acosta el mar.
Veureu que l'altre món ja haurà arribat.
Escolteu-nos, amos del món:
No us permetem...
Que inventeu les regles.
No us permetem...
Que fabriqueu armes.
No us permetem...
Que ens feu creure que sols hi ha un món.
No us permetem...
Que imposeu idees.
No us permetem...
Que fixeu fronteres.
No us permetem...
Que el vostre hagi de ser el nostre món!