El vals de Hans
Des d'aquí estant deu ser que us veig molt avall
L'aire allibera el meu cap, m'enlaira per sobre el llac
La vista aquí és al·lucinant, no hi calen parets ni envans
Des d'aquí dalt no us veig tant dolents germans
Des d'aquí estant, deu ser que vaig millorant
L'aire brega amb els pulmons, venteja prats i turons
De fums i cendra transportats al nostre genoma urbà
Hi havia alguna espècie rara i vegetal semblava un miracle
El ressò d'unes vaques berenant l'herba fresca
Omplia la vall amb una flaire ben distreta
I a la tarda el cel brillava blau elèctric fent-nos corre amb al·licient
Tu demanaves cafè amb llet
Amb aquells peus sempre freds
Que no paraven mai quiets
Amb la punta dels dits foníem la neu dels pics més alts, pics més alts
Des d'aquí d'alt, des d'aquí d'alt, des d'aquí d'alt, des d'aquí d'alt
Des d'aquí d'alt us estimo molt més humans
Autor(es): Deboits