Em diuen
No puc ni imaginar, no puc moure un dit
Em diuen que sóc jove per a estar malalt
Em diuen ets jove, per a un bon treball.
Em diuen comprén tot això que no em crec
He d'anar a missa a resar-li al santet
Em diuen que sóc jove, seré un drogat
Em diuen, et diuen, i ells què sabran...
Diuen de fer les coses d'altra manera
No és la meua ni la teua, és la seua llei
Feta per a d'ells, per tancar a aquell.
Profanen les vides que mai no entendran
Generen més por a cada instant.
Parlen de saber, valors i veritats
Diuen que els diners aporten la felicitat
Negra agonia, quina absurda realitat
Nosaltres som més rics en temps i humanitats.
Mai he sabut, sempre he cregut
He cregut i he fet tot el que he pogut
Sense saber, sols volentfer
Així he anat fent i desfent.
Del que tinc del que m'han donat...
Del que tinc i el que m'han donat...
Així he anat fent i desfent