Espina
clavada i que mira amb els ulls petits
com si jo pugés dar-li consol…
jo que ja no sóc d'aquest món.
Hi tinc una espina al pit,
em punxa la carn però em destrossa per dins
i em demana si ho vull impedir…
com si jo hi tingués res a dir.
Hi tinc una espina al pit,
i m'omple de joia saber-me'n ferit
i si ho triés, seria de mort…
la sang és més dolça quan dol.
Oh, sang! que m'alliberes
però em betes els dits;
que em deixes volar
però m'estires dels fils.
Oh, sang! Tu que em condemnes a ser tal com sóc
a cercar sortida on les ferides
es fonen amb l'horitzó.
Autor(es): Monegre