És ja arribat l'hivern
No sé més si és viure
o somiar, aquesta vida!
Més jo me mir l'Alguer
més pareix buida.
Me'n munt sobre una escala
per estar més a prop al cel -
senteix que a dins de l'ànima
és ja arribat l'hivern.
Forsis, en somio,
un àngel és vengut
a me deixar lo sol
damunt de la marina,
damunt de la sang.
Així me'n vaig de sola
cercant una amistat vera, que diu:
la vida no és feta sol de fang,
i quan és morta i quan és nada
no me'n só adonada, ma una núvola...
Forsis és ja arribat un dia
i un dia se'n anirà
deixant qualque record
que no se'n vol anar.
Sì, és ja arribat l'hivern
a dins de'n casa i en els carrers
i amb els ulls i a les núvoles
hi és una visió de lluny.
Autor(es): Antonello Colledanchise,Marcello Peghin/ Salvatore Maltana