Fa set segles
A tots deman atenció
i paciència tenir,
a vam si voleu sentir
aguda relació,
dramàtica informació
sobre es parlar menorquí.
Bé mos convé començar
que s'assumpto és massa urgent:
mos podem espavil.lar
que així com ralla sa gent
ses paraules 'nam perdent
se les menja es castellà.
Fa set segles que el van dur
a Menorca amb sa conquista
es moros prenien pista
de rallar llenguatge obscur.
De Calafell o Begur
es parlar catalanista
amb un poble triomfalista
arribava ben madur.
De Salses del Rosselló
a Guardamar de València,
de Fraga fins a Maó,
tots formam una nació
maltractada amb violència
per un poble destructor
i es no reconeixer-ho
mos resulta una indecència.
Llargs anys de colonialisme
van fer pedre es poble honrat,
desglossant una unitat
per tot mos van dur a n'es cisma.
Mos deien amb greu sofisme:
- Bàrbara llengua heu lladrat!,
llengua de cans heu parlat!-.
Començà el catastrofisme.
Amb es temps tot ha engreixat,
es problema s'ha fet gros,
ben igual que ho fa s'arròs,
sembla que aigua hi hem tirat!
Es dolent ha fet bon mos
i es d'aquí està despistat,
molts 'nam errats d'un bon tros
i rallam ben xampurrat.
Tres venuts de pixarrí
que mos van ben enganar,
ells rallaven castellà
confonent a n'es d'aquí.
En aquests els hi hem de dir:
- tenim es mateix rallar;
menorquí és català,
català és menorquí!
Tenc llinatge castellà
i aquí ens han armat un trull,
jo no et treuré de s'embull
si no t'ho saps explicar.
Ben esllanguit o revull
jo sé on vull 'nar a parar,
i si et vols desembullar
pes nus has de començar.
Jo no sé rallar tan fi
com ho fa el Papa de Roma,
i no ho dic en to de broma
perquè açò ha arribat a fi.
I emprant o no es punt i coma,
en català vos vull dir
que es poble no ha de morir
si li defensam s'idioma.
Quina cosa més galana
ser una nacionalitat,
tots de parla catalana,
de València al Principat
i Ses Illes fent costat
al Rosselló amb molta ufana,
sa llengua mos agermana
sa història mos ha ajuntat.
Autor(es): Jordi Lluch,Nicolau Espinosa