Festa popular
Cau la nit a la ciutat
entre els balcons, un estel s’apaga.
Cau la nit a la ciutat, la gent s’adorm,
però els joves encara ballen.
Avui és nit de parranda,
de beguda i comiat.
L’últim dia de festa
del nostre poble, festa popular.
Quan camina la cançó
busco el teu rostre enmig de la plaça.
Però els teus ulls et delaten
i aquesta nit és per tu.
Aprofitem aquest instant
per apartar-nos de la plaça.
I potser per primer cop
el Sol sortirà abans que comenci el dia.
És per això que escric, avui que torno a casa,
una cançó per tu, una cançó per mi
i una per tots nosaltres.
I sé que la revolta és confusa,
que tota flama neix d’una espurna.
I sé que per encendre el teu cor
amb aquesta cançó no n’hi ha prou.
Després d’aquesta tempesta
en vindrà una altra a la ciutat.
Però mentre el temps aguanti
tindrem estesa la roba al terrat.
Em pregunto què somies,
avui que has estat somiant.
M’emborratxo de poesia.
Els dies desperts, els somnis vénen volant.
És per això que escric, avui que torno a casa,
una cançó per tu, una cançó per mi
i una per tots nosaltres.
I sé que la revolta és confusa,
que tota flama neix d’una espurna.
I sé que per encendre el teu cor
amb aquesta cançó no n’hi ha prou.
I demà tot semblarà mentida,
els records es desfan mentre tu somies.
I sé que la revolta és confusa,
que tota flama neix d’una espurna.
I sé que per encendre el teu cor
amb aquesta cançó no n’hi ha prou.
I sé que la revolta és confusa,
que tota flama neix d’una espurna.
I sé que per encendre el teu cor
amb aquesta cançó no n’hi ha prou.