Gegants
puc veure més enllà per uns instants.
A coll de gegants,
gegants de la poesia i de l'honestitat.
A coll de gegants vaig arrelant
en el sustrat estrany del món.
A coll de gegants als qui mai
no podré seguir el pas
aprenc a caminar.
A coll de gegants
descobrisc totes les formes de la dignitat.
A coll de gegants
tossuts, plens de raó i humanitat.
Vaig armant-me de valor,
ofegant l'inútil plor
que no serveix per fer costat,
sumant motius, visions, futurs
possibles i no, no em reca aixó.
Crec en els gegants.
M'estime molt tot el que fan.
Gegants, petits i grans,
lliurats a la superació constant.
A coll de gegants vaig desplegant
el mapa d'un tresor monumental.
Gegants, sort dels gegants.
Mai no podrem pagar
un sol acte de gegant.
A coll de gegants
trobe la mida justa del que sóc.
A coll de gegants,
gegants de la memòria i de la integritat,
vaig armant-me de valor,
ofegant l'inútil plor
que no serveix per fer costat,
sumant motius, visions, futurs...
M'estime tant com puc
aquesta terra de gegants
a coll de gegants.
M'estime tant com puc
aquesta terra de gegants.
Autor(es): Abraham Rivas