Homenatge a La Galle

Cranc (10's)


ancat a l’habitació
només em queda el teu record,
Qui dia passa any empeny,
o això és almenys el que diu la gent.
Però no vull ser com ells,
no, no, no seré un més.
Però no vull ser com ells,
no seré un més.
Jo vull poder aixecar-me
fer la meva sense angoixar-me.
Jo vull sortir al carrer
i no reprimir cap paraula.
Vas voler creuar el mar
per recuperar el teu passat.
Volies tornar,
però no et vam tornar a veure.
A casa teva van entrar
una matinada freda,
els molts cabrons et van segrestar
i t’han caigut 30 anys de condemna.
Privada de llibertat
a la cel•la et vas quedar,
però hi ha molta gent al món
que no pensem callar.
Jo vull poder aixecar-me
fer la meva sense angoixar-me.
Jo vull sortir al carrer
i no reprimir cap paraula.


Autor(es): Cranc