Il·lusió

Ernest Bombí


dos petons
em dius que estàs bé i marxes
quina nit
jo que volia riure
com quan ens deiem t'estimo

entristit
i amb ganes de fer-me notar
dic adéu
i em poso a córrer
rere teu

amagat, nerviós perquè vui que em trobis
quina nit
jo que volia riure
com quan ens deiem t'estimo

impacient i amb l'angle de visió exacte
passa el temps
i se'm van tancant els ulls
no vindràs

i veure't entrar per la porta
m'ha omplert el cor d'il·lusió


Autor(es): Ernest Bombí