I riu
i puc provar de sentir-me amb tu-.
I riu, al mirar-me amb els ulls clucs,
i somriu perquè sap que forma part del futur.
- I puc deixar-te estar, puc deixar-te ser.
Si em deixes fer t’explicaré la vida; amb
un paper puc escriure’t una cançó d’amor
o fer un avió de paper -.
I sentir com canten els ocells a mig matí,
la boira s’aixeca i ja sortim del llit.
I sentir com si tinguéssim la vida per compartir.
Junts volem més lluny
seguint la llum que crema als teus ulls.
Sento el teu orgull, tinc ganes de viure sense pensar en tu.
I a vegades veig com tornes corrents
i al veure’t m’imagino que mai més
serem menys i em desperto
i tu segueixes al meu pensament.
I si vols pots deixar-me fer
i t’escriuré la vida en un paper.
Ja veig el sol sortir quan anem a dormir.
I sentir com canten els ocells a mig matí,
la boira s’aixeca i ja sortim del llit.
I sentir com si tinguéssim la vida per compartir.
Junts volem més lluny
seguint la llum que crema als teus ulls.
Sento el teu orgull, tinc ganes de viure sense pensar en tu.
Sense pensar en tu.