Jo sóc com tu
m’heu fet perdre els ulls quan pretenia veure-hi clar.
Si em poseu barreres, jo les trencaré volant,
sóc de fer-me entendre amb les mans.
“Jo sóc com tu (com tu), com tu (com tu),
I no m’assemblo a ningú.
Jo sóc com tu (com tu), com tu (com tu),
I no m’assemblo a ningú.”
M’heu jutjat a cegues perquè encara no sabeu com sóc,
he volgut ser llum, però si m’imagineu, m’heu fos.
Mira com ressona la covardia del món,
ens veuen capaços de tot.
“Jo sóc com tu, com tu...
“ Prop de la meitat de la llei de la dependència retallada en un any.
I a ningú se li fa estrany ja que ens deixin sols de lluny mirant la vida.
Si ens empenyen cap a l’ombra, anirem més forts cap a la llum.
Hi anirem sota un sol crit, de nou, junts!
“Jo sóc com tu, com tu... “