La carxofa
La carxofa és una flor
que primer has de tindre a mà
Aleshores poc a poc
l'has d'anar desfullant
Sentiràs el grinyol
que al partir-se fa
Nananinoninonà
Al obrir-la en cor
voràs la pelussa
Hi ha qui l'aparta
hi ha a qui no li esmussa
Encara que trague i tussa
Nananinoninonà
Cal xuclar-la i rosegar-la
per a treure-li el sabor
que de les fulles desprèn
que desprèn si ella vol
És eixa concreta mescla
entre amarg i dolçor
Nananinoninonà
El meu color preferit
és el de l'ombra del mur
La cançó que em fa delit
em ronda pel cap
Una acció: somiquejar
Però l'animal que més m'agrada
eres tu!
La meua xiqueta és l'ama
del corral i del carrer,
de la fulla de la parra
i la flor del taronger
La meua xica no té son,
el seu xic li cantarà
cançonetes a l'orella
fins les cinc la matinà
Autor(es): Popular/ David Garcieta