La comarca
Dolça llar, dolça llar, i aquesta no és la meva casa, no!
Per més lluny que jo estigui,
sembla estrany, però és així,
quan arribo ja he de fugir.
Quan estic tan lluny d’aquí
em poso sentimental,
i això és que la ciutat no és per mi.
La Comarca! Nei! La Comarca! Nei! La Comarca! Nei! La Comarca styla!
La Comarca! Nei! La Comarca! La Comarca, dolça, dolça llar!
Dolça llar, dolça llar, i aquesta no és la meva casa, no!
Dolça llar, dolça llar, i quan torno aquesta és la cançó!
Vull la meva cuina, vull els meus estris,
vull que em truquis quan et despertis,.
Quan t’enyoro sempre sóc així!
Vull el meu llit, que és al·lucinant,
vull els meus discos i anar-te mossegant.
Quan t’enyoro sempre sóc així!
Autor(es): Les Absentes,Los Pericos