La flor del taronger
vaig ser indigne del teu somni del teu regne d'il·lusions i com un cec, dut pel dimoni vaig fruir en la destrucció però ara em fan mal les teves llàgrimes com fereix el teu dolor i no puc fugir ni refugiar-me dins un mur de contricció jo no vull fer-te oblidar ni vull fer-me perdonar només vull que quedi tot on el temps ho va deixar no sé si fou necessari odiar per estimar no sé si fou imprescindible destruir per construir però el destí és inexorable i el que és fet no es pot desfer el penediment no esborra els fets gravats en la roda del temps perquè l'atzar té una llei pròpia i el que és fet no es pot desfer efemèrides del temps exacte només satisfà el present vaig ser indigne del teu somni del teu regne d'il·lusions i com un cec, dut pel dimoni vaig fruit en la destrucció però ara em fan mal les teves llàgrimes em fereix el teu dolor i no puc fugir ni refugiar-me dins un mur de contricció jo no vull fer-te oblidar ni vull fer-me perdonar només vull que ho deixis fer que el temps ja ho posarà clar
Autor(es): Pau Riba