La ginesta
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol moll: resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
I'estigora va en renou
desflorant tanta bellesa,
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan Ia he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar, de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom en l'aire
i he arrencat a corre avall...
Autor(es): Joan Maragall,Xavier Ribalta