La pell de brau
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l'últim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll:
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.
Però tu te'n rius,
Penses que l'aranya
Sempre tindrà fil.
Em tornes mesell
I em deixes podrint-me
En aquest femer.
Has venut de franc
Al drapaire tires
De la pell de brau.
Gos, la teva tos,
Voldria escurar-nos
Fins al moll de l'os?
Ensenyem al fart
Els nostres vells queixos
Ja del tot xuclats.
Rebentes de tip,
Mentre esdeveníem
Cada cop més prims.
El genet estrany
Dalla als camps de l'aire
Fenc per al cavall.
Envoltat de fum,
Perds el món de vista
I t'acluques d'ulls
Quan despertaràs
La rialla als llavis
Se t'estroncarà.
Autor(es): Salvador Espriu,Santi Arisa