La princesa alegre
de cabells rossos i ocells al cap;
però ara me n'he d'anar amb els meus draps bruts i els teus.
Sóc una princesa
però no ho he demanat;
i aquesta corona pesa,
així que adéu-siau.
I encara que no ho vulguis flor,
jo sóc així.
I encara que no em creguis flor,
tornaré a repetir;
que el món és massa gran per mi
massa trist per mi, massa fosc per mi, massa gris
quants colors allà on sóc.
Sóc un princesa
sense regne i d'ulls glaçats;
tot m'il·lusiona massa,
i als cinc minuts ha volat.
Sóc una princesa però no ho he demanat;
tancada dins d'aquesta torre
on ningú em salvara.
I encara que no em creguis flor,
jo sóc així.
I encara que no ho vulguis flor,
tornaré a repetir
que el món és massa gran per mi,
massa trist per mi, massa fosc per mi, massa gris
quants colors allà on sóc.
I la pluja que fa tres dies que cau
avui us refresca i us consola;
i la llum del sol brilla immensa entre els núvols,
i ja no hi han pors no hi han dubtes d'última hora.
Mireu quina tarda més maca que fa;
mireu quina tarda més maca que fa;
fa un dia fantàstic per anar-se'n d'aquest món;
fa un dia fantàstic per anar-se'n d'aquest món...