La sínia
La sínia gira constantment,
i qui la pararà?
un, dos, tres pica paret...
Et toca a tu.
Intermitent baralla per guanyar,
anem amunt i abaix.
Tinc un mareig de vomit rabiós,
les bombes fan ressò al meu cap.
Cauen les mentides de l'arbre,
fruit putrefacte i humà.
No està plovent,
és el cel que està plorant.
Es trenquen els vidres,
que faran arribar l'hivern.
les monedes corren de mà en mà,
sentint el plor d'un infant.
El gos deixara el seu amo,
per descobrir la lluna trista.
Una broma sarcàstica,
em convertirà en Charles Chaplin.
Autor(es): Albert Marquès