La sirena de s'Algar
cada dia ell tot sol
cap a llevant pren quimera
cerca s'amor amb desconsol.
Amb sos rems va solcant l'aigua
clara com el color dels seus ulls
va passant covals i roques
i entre bellumes destria
el penyal Roig allà lluny.
Ai, amor estimada
cada pic que tu te'n vas
resten somnis i enyorances
gusts amargs, nuus trencats.
El seu cor batega amb força
quan pagells li surten a camí
al cau de l'amor s'acosta
prest arriba al seu destí.
Qui sap si el vent li durà?
Quiet espera on el sorprendrà.
El Sol lluent li xiularà
i la Lluna, blanquinosa,
clarament li mostrarà.
Mantó de boira l'enrevoltarà,
plugim d'estels caurà quan ell plori,
d'entre la fosca, màgic somni,
ulls negres que l'han d'encisar.
D'aquell penyal i des del fons del mar
vós sorgiu com bell miratge;
dins ones, fastuós carruatge.
I captiu d'amor ell queda:
sou la sirena de s'Algar.
Autor(es): Maria Mascaró,Jaume Julià