L'immigrant
Somiava que, algun dia, creuaria l'horitzó
per anar on el cridava una vida millor.
"Allà mengen cada dia, allà hi tenen tots redós".
Estava tip de misèries, de mancances i tristors
i consumia els seus vint anys de sol a lluna, hivern i estiu,
i sa pell d'atzabeja, coberta de sol i sal,
suportava les tempestes, les marees i la fam.
I veia sortir les barques plenes d'homes i il·lusions,
i un dia tornant a casa a la mare va parlar :
"Mare, jo vull anar-me'n més enllà de l'horitzó!"
Amb esglai oí la mare el que el seu fill digué,
"Que no saps que allà on vas la gent no és pas millor!"
Però el noi ple d'esperança una nit es va embarcar.
A poc a poc es perdé la costa fent proa a l'horitzó.
Feia fred en la nit fosca però sentia una escalfor
de poder canviar de vida i deixar enrere la tristor,
i oblidar-se de misèries i de dies tots iguals.
I la barca avançava trencant ones mar endins.
Més de sobte un cop de mar per la borda el llençà.
Cinquanta mans s'allargaven volent-lo agafar.
Més l'onatge l'allunyava i en la fosca no veia els seus,
i lluitant forces perdia sota un cel tot estrellat,
i al seu déu encomanant-se la vida va lliurar.
I al mateix moment al poble, allà al seu país natal,
presa de malsons, la mare es despertà.
Autor(es): Jordi Moltó