Març
mil coses per fer però en perdo les ganes.
Veig des del finestral
els arbres ballant una adusta dansa.
I sé què hi ha de veritat
quan dic que allò que sóc és el resultat de viure el món.
Bufa el vent del nord, despentina el març.
Esvaeix el plom del cel hivernal.
Vincla l’horitzó, fa créixer la mar.
Em fa recelós de tan revoltat.
Rei astre que ja es pon
visitant fugaç d’aquesta jornada,
m’has invitat tan poc
a sortir al carrer sota aquesta brianxa.
I prenc la resolució
valent d’obrir el portal, sortir al carrer i sentir-ho tot.
Bufa el vent del nord, despentina el març.
Esvaeix el plom del cel hivernal.
Vincla l’horitzó, fa créixer la mar.
Em fa recelós de tan revoltat.