Marginat
Desperta, el somni se’n ha anat. Entra al món real. Tu saps que és important, ja ho crec, que aviat te’n adonaràs.
Són dinou les vegades que em alçat el braç I ara ja no tens empenta, ni per treure el nas. I prou de dir somnis inadequats, qui sap on arribaràs i del que ets capaç?
I ara em bull la sang i et vas menjant, tot aquest dolor. Per molt que ho intento, sempre xoco, amb el mateix color.
I a més ja no sé si m’estàs mirant O estàs observant tota la foscor que tens al teu davant, Estàs al·lucinant Però és impressionant, el món que tens davant, que és tant arrogant Estàs al·lucinant...
Lolololololo.... La nostra gresca! Lolololololo.... Ara et fa patir. Lolololololo.... Vés-te’n lluny d’aquí.
Són dinou les vegades que em alçat el braç I ara ja no tens empenta, ni per treure el nas. I prou de dir somnis inadequats, qui sap on arribaràs i del que ets capaç?
Autor(es): Veïns