Més enllà de tots els horitzons
resulta que som l'aigua.
M'enfil a dalt de tot;
ja no tenc por de caure.
Que encara que hagi de trevelar,
jo sé que tornaré a caminar.
Arribar fins el final.
Fer tot l'aprenentatge.
Enfadat amb el món;
cansat dels seus desastres.
La ràbia me confon
i m'allunya dels altres.
Però darrera del meu temor
s'hi amaguen ganes de donar amor.
Que tots som un de sol.
Que som la pols dels astres.
Que així faig el camí que vull,
amb tot aquest coratge.
I trec la part de mi que bull
per viure aquest viatge.
Que gran és l'oceà
des de la terra ferma.
Jo em voldria embarcar
i creuar la tempesta.
Que encara que trobi mala mar,
jo sé que tornaré a navegar.
L'onada em guiarà;
la mar serà el meu mestre.
I el meu pitjor enemic
es tornarà un miratge.
I el meu mirall amic
serà el millor mestratge.
que encara que hagi de trevelar,
jo sé que tornaré a caminar.
Arribar fins el final.
Fer tot l'aprenentatge.
Que així faig el camí que vull,
amb tot el meu coratge.
I trec la part de mi que bull
per viure aquest viatge.
Que demà em donarà
tot el que ara he sembrat.
Que no he de tenir por
del que hi dc dins el cor.
Per molt que torni a trevelar,
no deixaré de caminar.
Per molt que trobi mala mar,
sé que tornaré a navegar
més enllà de tots els horitzons.
Tanmateix hem de navegar
més enllà de tots els horitzons.
Tanmateix hem de navegar.
Llençar-nos a la mar.
Encarar el temporal. Remar fins el final.
Tanmateix hem de navegar.
Tanmateix hem de navegar, navegar, navegar...
Navegar més enllà de tos els horitzons.