Minotaure
Visc en un palau
amb mil ombres i mil espelmes
m'hi passejo tot sol
fins que algú s'hi presenta
Nou escollits
vénen a l'alba
cada nou anys
mostren les armes
No sóc com ells
i això els espanta
mai volen jugar
sempre m'ataquen
D'aquesta presó
en sóc el guarda
fins que el meu redemptor
vingui a salvar-me
I visc sol en aquest forat
no conec a cap dels que han passat,
els seus ossos decoraran
aquesta presó en la que estic tencat
Qui serà el que em matarà
qui serà el que em salvarà
qui serà el que em matarà
qui serà el meu redemptor
La seva espasa
s'enfonsa en el meu pit
la meva sang brolla
per fi podré fugir