No hi ha ningú com tu
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
No recordo el temps que fa que aquestes mans no t'han tastat.
Quan la mar deixava gotes al teu gust, per escales empinades
en nits dolces amb murs blancs, sospiràvem, i ara tenen gust a mar.
Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
Soc amb tu sense tenir-te. Sona encara dins meu
el que ens dèiem sense haver-nos de dir res.
On es perdi la vista aniré amb el cap ben alt.
Jo soc el mar i tu ets el far...
Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
No hi ha ningú com tu.
No hi ha ningú com tu.