Oreneta, el teu cant em fa patir
- Oreneta, el teu cant em fa patir.
Què tens, què vols que no em deixes dormir?
No sé què dir, aquest mal no m'abandona
des que vaig creuar la terra gascona,
i si de Bon Esper no em dus missatge
no puc arribar a entendre el teu llenguatge.
- Senyor, vostra dama m'ha fet venir,
per dir-vos que us desitja sóc aquí.
Si fos com ja, oreneta i no m'adona
seria al vostre llit fa molta estona,
prô com que no coneix aquest paratge,
per dur-li vostre afany faig el viatge.
- Oreneta, t'hauria d'acollir,
t'hauria d'estimar i honrar i servir.
que et salvi el Déu que el món sencer acarona,
el que va formar vent i platja i ona,
i si en parlar us he dit algun ultratge
us demana que no me'n feu ostatge.
-Senyor, vostra dama m'ha fet venir,
i em féu jurar i prometre i va insistir
que us recordés la sivella rodona
i aquell anell que heu de guardar en persona,
la bona fe que us donà de bagatge
i aquell petó que és vostre d'avantatge.
- Oreneta, ara al rei he de seguir,
va a Tolosa i amb ell he de partir;
prô, peti qui peti , ran la Garona,
sapigueu que al mig del prat, amb l'ascona,
a Mon Jordà esterrecaré a l'herbatge
davant de tots, i això no és fals coratge.
- Senyor, que us permeti Déu acomplir
aquest desig, i vetlli a més per mi.
Si pel camí ningú no m'afalcona,
vaig a respondre a qui l'amor us dóna,
que, quan us sabrà en tan llunyà reinatge,
tindrà al cor un dolor greu i salvatge.
Autor(es): Guillem de Berguedà,Marcel Casellas