Òxid

Ós bru


Fa temps que no sé res de tu.
Anàvem junts a beure aigua al riu,
de nit, furtius.
La lluna ho inundava tot,
estels fugaço, desitjos frustrats,
cops amagats.

I ara el bosc em queda gros,
tots els indrets em recorden a tu,
fan olor a tu.
Llargues i estranyes son les nits,
la soledat em consumeix per dins,
m'arrenca a crits.

No puc respirar per tu.
No vull respirar per tu.

Miro endavant i sé del cert
que els bons moments ja no tornaran.
Somric plorant.
I si em preguntes si ens veurem
un dia d'aquests entre demà i mai,
el temps dirà.