País descalç
i els dubtes al vent
sintonitzo amb noves formes
d'entendre el temps
que hem capgirat les nostres vides
demanant de més
va ser el naufragi d'aquells dies
de cors urgents
re-edificables són les vides
no tot es destrueix
i queda en peu en la memòria
claror d'un temps
de mirades estrellades
que ens van fer creure en tres
de cançons d'un temps salvatge
de cors sincers
com oxigen vital
respires pel meu cant
soc tan fràgil al desànim
les velles sabates
país descalç
no tornaré a fer-te caure
que amb ales o un fort pes
sempre haurà un perquè
per estimar-te
impacient buscava els límits
les flors del destí
i els camins es convertien
en laberints
si ja no espero trobar el que voldria en tu
sinó allò que tens
que dels naufragis se'n surt digne
si n'aprens d'ells
com oxigen vital
eclipsis de Lluna a la sang
dibuixant camins més fàcils
les velles sabates
país descalç
no tornaré a fer-te caure
que amb ales o un fort pes
t'esperaré demà...
Autor(es): Jordi Gasión