Potser demà
Que abans he trepitjat
Sento que el vent murmura entre les roques
Que el seu poder és gran
Que amb l'ajut del temps i el mar
Els rocs seran com fang
Miro enlaire veig la lluna
També ella és solitud
Però a ella res d'això li ve de nou
Té la força del costum
No t'ha estimat, no ho fa
Sé que avui l'adéu que has dit
No vol dir fins un demà
Sé que aquestes hores
Seran llargues i fondes
Plenes de buidor
S'esfondren les muralles del meu castell i deixen el meu cor enmig de la tempesta
Recordo les batalles que per tu vaig fer
Encara conservo ferides obertes
S'esfondren les muralles del meu castell
Del foc del nostre amor només se'n veuen cendres
Porta el mar sobre un mantell
D'escuma molts records
Jo espero que s'endugui a canvi la tristor
La culpa i la raó
No t'ha estimat, no ho fa
Sé que avui l'adéu que has dit
No vol dir fins un demà
Sé que aquestes hores
Seran llargues i fondes
Plenes de buidor
S'esfondren les muralles del meu castell i deixen el meu cor enmig de la tempesta
Recordo les batalles que per tu vaig fer
Encara conservo ferides obertes
S'esfondren les muralles del meu castell
Del foc del nostre amor només se'n veuen cendres
No sé que hagués donat, per tenir-te
No sé que hagués donat, per no perdre't
S'esfondren les muralles del meu castell
i deixen el meu cor enmig de la tempesta
Recordo les batalles que per tu vaig fer
Encara conservo ferides obertes
S'esfondren les muralles del meu castell
Del foc del nostre amor només se'n veuen cendres
Autor(es): Josep Joan Ramos,Oge Àlvarez