Quan?
Quan vam deixar de ser humans?
Quan vam deixar de lluitar per qui no té pa?
Quan vam deixar de ser iguals?
Quan vam deixar d'odiar i estimar?
Quan? Quan?
Quan vam vendre la dignitat?
Quan vam vendre la força de treball!!
Quan vam vendre la solidaritat?
Quan vam vendre la voluntat?
Quan? Quan?
Quan és sempre, quan és mai,
quan va ser just en aquell instant
quan vam deixar de pensar, de plorar, d'estimar i d'odiar.
Quan és sempre, quan és mai,
quan va ser just en aquell instant
quan vam deixar de pensar, de plorar, d'estimar i d'odiar.
Quan? Quan? Quan?
Quan és sempre, quan és mai,
quan va ser just en aquell instant
quan vam deixar de pensar, de plorar, d'estimar i d'odiar.
Quan és sempre, quan és mai,
quan va ser just en aquell instant
quan vam deixar de pensar!!
Són morts, són morts,
tots són morts!!!
Són estèrils criteris que utilitzen els medis,
per a fer-nos imbècils d'esperar "El retorn del Jedi".
Mentre mengem i riem, veient assassinats i morts vivents,
ben calentonets, abrigadets, dient : - Ai! Pobrets, pobrets.
Amb un simple gest ens n'oblidem, simplement, tristament,
apretant un botó aquesta és la gran solució!!
I davant teu s'obre un nou món,
( que iluso! ) d'il·lusió, on no és mereix ni amor ni dolor,
simplement la flaire de la submissió, la submissió!!
I després ens estranyem quan exploten coses cap al cel,
i ens diuen amb mentides que ens creiem :
- Som víctimes d'un complot emergent!
Som quatre els qui tenim tel·televisió!
Som quatre els qui tenim ordinador!
Som quatre els qui tenim informació!
Som tots aquí els que diem prou!
Som quatre els qui mengem quatre cops al dia,
Sou quatre els qui voteu amb garanties
Som quatre els qui tenim informació!
Som tots aquí els que diem... prou!
Prou!
Autor(es): En la recámara