Rei blanc

Anímic


Ara és aquest moment
Ràpid i incandescent
Com m’atordeix la ment
Mirar-te fixament
Ara vius a ciutat
I no t’hi has acostumat
Fas entre pena i por
Queda l’últim racó

I demà tornaràs a escapar
D’aquest fred hivernal
Que ara fa, que ara fa

Queda l’últim racó
I la desesperació
D’haver de fer-te un lloc
Quan tu no et veus enlloc
Ja vaig cosir-te el cap
Però no la dignitat

I demà tornaràs a escapar
D’aquest fred hivernal
Que ara fa, que ara fa