Remei

Pujà Fasuà


Caminar damunt calius, no saps on acabaràs, ja no queda cap camí per poder continuar.
Cavil·lar sense motius, les paraules ja no hi són, individu saturat, pareix que s'acaba el món.
No té remei, no té remei, aquesta gent no morirà, m'agrada molt, m'agrada tant saber cridar quan no me sents.
Caminar damunt calius, aviat te cremaràs si no queda cap motiu per poder dissimular.
Amagat com un furtiu, ja te sents acorralat, ni una bala pel teu cap que te pugui alliberar.