Restes d'un naufragi
solucions que només són al fons.
Restes d’un naufragi vestides per les notícies.
Símptomes pintats com a afeccions.
El fill descarrila, no torna a la via per molt que absorbeix el sermó.
Ajudes externes, accions altruistes i encara tenim tercer món.
Si la superfície m’ofega, per què tenir por a les profunditats?
Si m’allunya la teua essència, capbussar-me serà obligat.
Decorats i actors adoctrinats a l’escenari:
el teló que encara no hem baixat.
Escrivim guions, bastim, siguem uns visionaris:
representar un paper no és llibertat.
Cervells fent carreres, seguint les senderes d’allò que se’n diu exemplar.
Cercar una faena, ignorar la cadena. Final i ovació general.
Si la superfície m’ofega, per què tenir por a les profunditats?
Si m’allunya la teua essència, capbussar-me serà obligat.
Units bussegem camí a la victòria.
Somiant que emergim tots replets de glòria.
El camp del St.Pauli olora l’eufòria,
pensant en un món que trenca amb la història.
Amb roig tenyirem de verd el planeta.
Els mars deixaran l’actual acidesa.
El gel no es fondrà i l’ós que ho celebra.
Millor que un Prozak l'atmosfera neta.
Un món ple d'Ovidis, Davis i Tereses.
Roses Luxemburg, Gramscis i Mandeles.
On no hi hagi història enterrada en cunetes.
Amb un feminisme que esborra princeses.
On la vida mereixi ser viscuda.
Si hi ha refugiats, siga per la pluja.
On a Bakur somrigue la kurda.
I al centre de tot: la vida i la cura.
Si la superfície m’ofega, per què tenir por a les profunditats?
Si m’allunya la teua essència, capbussar-me serà obligat