Sempre hi ha un demà
i esperant ens passa el temps,
un impuls fa bategar
la llum vermella en el meu cap,
es fa estrany saber que estàs
a les portes del fracàs,
temps difícils de pair
pobre excusa per mentir.
Sempre hi ha un demà,
sempre hi ha ...
Amarg i obscè es el verí
que poc a poc supura
mala llet.
Sembla impossible predir
que passarà.
Seguim esperant
que arribi el final
i tocar fons.
Sembla tan fosc el destí
a dins del pou.
Sempre hi ha un demà,
sempre hi ha ...
Sempre hi ha un demà.
Autor(es): Toni Grau