Separació
Diuen que la meva dona s'entén amb un tio molt alt,
que fa un any que s'amaguen mentre tu estàs treballant.
- Com has pogut ser tan cec i no adonar-te'n? Si és que és clar!
La meva dona va al fisioterapeuta havent dinat.
Després es troba amb sa mare i compren juntes al mercat.
Això és el que em diu i jo no tinc perquè dubtar.
- No puc creure el que dieu, no em feu més mal. Si us plau, marxeu.
- Si és que venim de part d'ella i diu que no pot ser feliç.
- Però des de quan els ocells poden parlar amb veu?
- Però és que creies que els ocells només cantem i prou?
I és que alguns homes creieu que només homes parleu!
- Si és que venim de part d'ella i diu que no pot ser feliç.
- Però des de quan els ocells poden parlar amb veu?
- Però és que creies que els ocells només cantem i prou?
I és que alguns homes creieu que només homes parleu!
Els ocells van marxar volant dient que tornaran.
La meva dona no va venir a dormir aquella nit.
Fa una setmana que dormo sol i tinc un buit al llit.
Cada dia espero la visita d'aquell ocell.
Després d'un mes esperant, un dia va arribar volant.
- Hola, què tal, com esteu! - em diu l'ocell tot somrient.
- La teva dona no tornarà, diu que es divorciarà.
ocell es treu uns fulls de sota l'ala i em fa firmar.
- Si és que venim de part d'ella i diu que no pot ser feliç.
- Però des de quan els ocells poden parlar amb veu
- Però és que creies que els ocells només cantem i prou?
I és que alguns homes creieu que només homes parleu!
Ja fa un any que estic tot sol, però encara estic prou.
Jo ja no sóc el mateix des de que parlo amb els ocells.
Ara que se m'acosten tots jo tinc un pla per a ells.
El club de caçadors del poble estaran contents...
I un gran dinar vam fer...
De caçadors contents...
Les aus al foc roent...
I jo a casa amb un buit al llit.
Autor(es): Jordi Matas