Tendresa de fons
Als vells discos de jazz també m'agrada
escoltar-hi el soroll que ve del públic.
Hi ha algú que crida amb veu enrogallada,
feliç de com estan tocant els músics.
Hi ha aplaudiments; una copa trencada.
El panteix del local en el suburbi
d'una ciutat del Sud. Uns moments únics
que tornen del passat cada vegada.
Alguna cosa així deu ser la vida
més enllà de la mort: una perduda
remor de veus en una nit de música.
I deu ser, la nostra ànima immortal,
aquest instant precís, fràgil i breu,
quan un vas dringa en un vell disc de jazz.
Autor(es): Joan Margarit,Xevi García