Toni Pep
Toni Pep tingué un ofici,
qui sap si el que ell va voler;
va heretar-lo de son pare,
Joan Batiste el Cadirer.
En un barri dels afores
tenia un petit taller.
Si la feina escassejava
la buscava pel carrer.
“Eh, senyor,
vol que li falque bé l’aparador?
Eh, senyora,
vol que li embogue l’engronsadora?”
Anys més tard el contractaren:
segon oficial fuster
d’una fàbrica molt bona,
Muebles Javier Moliner.
Quan, a la Fira del Moble
el portava el seu quefer
Toni Pep s’hi admirava
del que un comercial deu saber.
“Oui, monsieur,
Ce bureau est merveilleux.
Oh yes, lady,
It’s exactly the bedroom of Heidi”
En els anys dits “de la crisi”,
els gendres de don Javier
liquidaren el negoci;
un ERO d’eixos van fer.
A Toni Pep prejubilaren.
Per aquells dies va ser
que al barri obrí un bricomarket;
allò semblava un vesper.
“Atención, señor
Andrés, acuda a caja tres.
Oh, senyora,
s’ha deixat oberta la Caixa de Pandora...”
Autor(es): Jesús Barranco