Tòtems inestables
Vides que es van transformant perquè els fa falta.
Paisatge imaginat a partir d’un quadre.
Cels d’un gris immaculat a punt de trencar-se.
Nits senceres al carrer, sense trobar-se.
Veus que escapen com si res i es moren en l’aire
de presons inexistents, potser inventades.
Dits que apunten amb encert per fer-nos caure.
En un punt molt imprecís, tótems inestables.
Encallats en un camí dibuixat per d’altres.
Boca oberta i ulls tancats, orelles tapades amb les mans.
Hi ha un vent que bufa fort però que malgrat tot no aconsegueix
endur-se res.
Ni les mentides persistents. Ni els discursos indecents.