Tranxilium
No encendré la llum
no tornaré a mostrar el meu cos despullat
no sóc prou digne per tu
ni per tu ni per el teu gat
que em llença mirades plenes d'odi des del teu sofà
esperant que em decideixi
a marxar per no tornar
I ara enyoro aquells capvespres
compartint drogues amb tu i el diable
jo encara era especial
i tu incapaç de fer-me mal
com un ésser indestructible davant teu
però ara m'escups a la cara i jo caic
caic als teus peus
Enfonsat dins un mar d'asfalt
buscant un punt i final
no puc dormir
no sé
no sé com acabarà
ni tan sols com vam començar
a seguir aquest camí que sembla no tenir fi
un camí ple d'humiliacions però m'ho compenses
baixant-me els pantalons
i esmicolant les meves il·lusions
Quantes hores has passat fugint del demà?
Quantes pastilles t'has pres intentant somiar?
Quantes nits has estat al seu costat sense dormir
però amb els ulls tancats? (2x)