Viatge d'hivern
m'han abandonat per sempre
s'encenen enlaire les llums,
per fer-me la nit més profunda
Mentre se m'emporta el mar
pel pas de cada moment
recorde camins antics,
com ja l'odi m'és vaixell
Jo no responc sinó amb el silenci,
perquè el temps ha passat
Per una erta plana de mar, de nit, camine un hivern solitari
No sé l'indret de l'illa de l'esperança, d'aquesta mort callada
només que sang que no he vessat m'ha destruït el món
Mai ningú no ha entés el que jo volia dir
mai ningú no ho ha entés
Mai ningu no ha entés el que jo volia dir
el que jo volia salvar
Enllà del camí, m'he dit
paraules d'un vell dolor
allunyada de la claror, camine,
per sempre, la meua nit
Caminant amb ulls de cec
dintre de la fosca nit
et porte sols el meu gran crit
sota la llum clement del matí
El suau vent a l'herba
i tu i jo i tots els noms del temps
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal
Tot ens era camí d'ample demà i
ens sentiem segurs senyors de tot,
No tornaràs, no t'apartes mai
del que tant senzill és d'estimar
Entra la tranquil·la tarda pel camí de la mirada
pel perdut que mira el mur
i potser dema vindran
lentes hores de claror
però sempre els ulls fidels
Mai ningú no ha entés el que jo volia dir
mai ningú no ho ha entés
Mai ningu no ha entés el que jo volia dir
el que jo volia salvar.