Xe, que agust!
Perquè visc a la teulera, que és lo últim del Raval
diuen que soc un borratxo d'eixos de got i punyal
si visquera a la Glorieta i vestits de senyoret
per molt borratxo que fóra guardaríeu bé el secret
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Xe què a gust ho estem passant
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
que m'esteu matant de fam
Hem de donar-los les gràcies als patrons per treballar
perquè sense ells no podrien cap dels nostres fills menjar
però el que ès cert és que ells viuen gràcies al que treballem
i així els seus fills poden tindre cotxe, farlopa i harem
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Xe què a gust ho estem passant
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Xe què a gust m'estan explotant
Fins que el món dels rics i els pobres només siga un mal record
Fins que no pete el seu ordre, no serem lliures del tot
fins que tot això no passe seguirem donant què-fer
I el dia que la lluita esclate, veurem qui riu el darrer.
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Xe què a gust ho estan passant
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Però ja ens estem cansant.
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Xe què a gust ho passarem
Xe què a gust, xe què a gust, xe què a gust
Quan el cap dels rics tallem.
Autor(es): Alabaix