De tu he aprés
conèixer els límits de l'amor
desfer les cintes que ens deturen
el rius més braus de l'interior.
De tu he aprés que som molt poc.
De tu he aprés que massa ràpid
cremem el temps que ens han donat
dient paraules que, a vegades,
desfent l'encant de cada pas,
desfent l'encant de cada pas.
De tu he aprés que no fa falta
prometre'ns cels que mai no hem vist;
som massa absurds per arriscar-nos
el temps és llarg, esquerp i dur,
el temps és llarg, esquerp i dur.
De tu he aprés que som tan febles
que els vents més suaus ens fan girar
i ens costa, a voltes, reconèixer
que potser al fons som ignorants,
que potser al fons som ignorants.
Autor(es): Joan Isaac