Bruna, bruneta

Bruna, bruneta, la van trobar,
Penjada a un arbre dins d'un pinar,
Vora la platja, cap a llevant,
Era estrangera, tot just vint anys.

Ningú recorda, tots han callat
La seva història ja s'ha oblidat.
Marxa la lluna, marxa l'amor,
Vora la platja, sorra d'agost.

Tot es detura: passa la mort
Porta una noia sense color,
La roba a terra i un nus al coll, pins i argelagues li fan olor,
Ni ells ocells canten ni el vent no es mou,
l'aigua s'amaga perquè te por.
Marxa la lluna, marxa l'amor, vora la platja, sorra d'agost.