Rosa de paper

Ella tenia una rosa
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'Ajuntament
que fos cremada la rosa
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.