Saber que hi ets

Saber que hi ets,
com la mar als meus ulls,
encara que no et vegi,
que allà on els dits s'acaben
em neixen els teus dits:
en el teu cos em torno
un objecte d'amor,
en el teu ventre hi ha
les onades dels somnis.

Saber que hi ets,
saber-ho sempre:
i no tenir-ne prou,
i no anhelar res més.

Saber que hi ets
i que amb tu puc sentir
la força de l'oblit
sense desesperar-me,
el dia desvetllant-se
i celebrar-ho amb goig.

Saber que hi ets,
que dins de tu em retrobo,
que en els teus pits de seda
i en els teus ulls tan càlids
hi ha escrits,
un a un,
els meus dies.