Una abraçada d'amor

Pura i senzilla com Abigail,
la gasela em féu entrar
a la cambra de l'amor.
I vaig veure
darrera el vel
la formosor de la seva cara,
davant la qual hauria empal·lidit
la filla d'Adihail.
Quan el seu esclat lluí en la nit
tota cosa tremolà
i les muntanyes saltaren
com moltons
i jo vaig exclamar:
"El nostre secret, ai, ja és manifest!"
Amb nua mà,
com dona ideal,
m'embolcallà
amb núvols de cabells negres
i el dia esdevingué nit.