València no s'acaba mai

Des del meu terrat es veu
la serra que al nord es perd,
dins la casa no entra el sol
i passe el día al carrer.
De Marxalenes i Vivers
faig dibuixos del que veig,
de tant en tant agafe el tren
i me’n vaig al Cabanyal
els díes que fa bon temps.
València no s’acaba mai,
arriba fins Altea i Elx;
del carrer de Cavallers
a la platja d’ El Pinet,
i a Barcelona també.
A voltes puje al Vedat,
on viuen els meus germans,
les nebodes i els seus nens;
a l’estiu prenim el bany
i al capvespre passejem.
València no s’acaba mai,
arriba fins Altea i Elx,
de la platja d’El Pinet
al carrer de Cavallers,
i a Barcelona també.